Els mots propis del valencià d'aquest poemas són:
''no té lo món millors jardins.''
''volguts records de ma infantesa''
''lo vent batent ales lleugeres''
''mou son plomall i els seus troncs fins''
''fan un soroll que el cor enxica''
''Qui oir pogués sa xiscladissa''
''l’aigua corrent los camps anega''
''en sos espills lo sol llampega''
''i trau l’arròs verdosos brins''
''Sona el tic-tac en los molins''
''li donaran los horts son flaire''
''Lo mas, demà, guardarà dins''
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
La selecció no és del tot incorrecta. Els mots més genuïnament valencians són:
espills, trau, enxica, a joca.
La resta són pronoms possessius àtons (son, sa, ma, mon, ton...), emprats a tot el territori català, més encara en l'`epoca que estudiem, en què encara no s'ha esdevingut la reforma ortogràfica de Fabra i els escriptors es fixen molt en la llengua medieval, plena d'arcaismes , com ara "lo".
Tens un 6. Bona feina! Continua així!
Publica un comentari a l'entrada