La novel·la

La novel·la és un tipus de text narratiu bastant llarg on s’expliquen fets ficticis a partir d’uns personatges. Poden aparèixer dialègs i descripcions per embellir o aclarir més l’acció. El text com a tal apareix a l’Edat Moderna.

Hi ha una serie d’elements comuns a les novel·les:
Personatges: Hi ha un protagonista que centra la mirada de l'autor. Pot tenir un antagonista que li impedeixi realitzar les accions que té encomanades, a més d'una sèrie de personatges secundaris amb trames paral·leles o no
Situació: l'acció se situa en un espai i un temps determinat.
Narrador: hi ha una veu narrativa que pot estar en primera persona (si és un personatge de la història) o en tercera persona (si és extern) i que pot ser objectiu o no respecte el que narra.
Temporalització: la història es pot narrar de manera lineal i cronològica o començar in medias res (al mig de l'acció) per tornar enrere i explicar el que va passar
Destinatari: la novel·la pot tenir un destinatari explícit, com passa amb les epistolars, o dirigir-se al lector ideal, al qual pot apel·lar l'autor
Estructura: la novel·la sol estructurar-se en diversos capítols i aquests es divideixen en paràgrafs o seqüències narratives. Les més modernes, però, trenquen aquesta convenció.

Hi ha dos grans gèneres dels quals parteixen tota la resta: el d'aventures i l'històric, on importa respectivament l'acció o l'ambient. De les aventures medievals parteixen els llibres de viatges, els encontres amorosos. De la descripció històrica, per altra banda sorgeixen els quadres de costums, la novel·la social i realista, així com la utopia, la ciència-ficció, la novel·la de terror i fins i tot la novel·la de tesi, on a partir d'un retrat contemporani s'intenta extreure un ensenyament concret, de mode anàleg a la faula.