La novel·la

La novel·la és un tipus de text narratiu bastant llarg on s’expliquen fets ficticis a partir d’uns personatges. Poden aparèixer dialègs i descripcions per embellir o aclarir més l’acció. El text com a tal apareix a l’Edat Moderna.

Hi ha una serie d’elements comuns a les novel·les:
Personatges: Hi ha un protagonista que centra la mirada de l'autor. Pot tenir un antagonista que li impedeixi realitzar les accions que té encomanades, a més d'una sèrie de personatges secundaris amb trames paral·leles o no
Situació: l'acció se situa en un espai i un temps determinat.
Narrador: hi ha una veu narrativa que pot estar en primera persona (si és un personatge de la història) o en tercera persona (si és extern) i que pot ser objectiu o no respecte el que narra.
Temporalització: la història es pot narrar de manera lineal i cronològica o començar in medias res (al mig de l'acció) per tornar enrere i explicar el que va passar
Destinatari: la novel·la pot tenir un destinatari explícit, com passa amb les epistolars, o dirigir-se al lector ideal, al qual pot apel·lar l'autor
Estructura: la novel·la sol estructurar-se en diversos capítols i aquests es divideixen en paràgrafs o seqüències narratives. Les més modernes, però, trenquen aquesta convenció.

Hi ha dos grans gèneres dels quals parteixen tota la resta: el d'aventures i l'històric, on importa respectivament l'acció o l'ambient. De les aventures medievals parteixen els llibres de viatges, els encontres amorosos. De la descripció històrica, per altra banda sorgeixen els quadres de costums, la novel·la social i realista, així com la utopia, la ciència-ficció, la novel·la de terror i fins i tot la novel·la de tesi, on a partir d'un retrat contemporani s'intenta extreure un ensenyament concret, de mode anàleg a la faula.

Característiques principals del gènere narratiu

Les característiques del gènere narratiu és que sempre conté uns personatges situats en un temps i en un espai i que són els protagonistes d'una història que fa que la situació inicial canvii. Una altra característica és que hi ha un narrador que explica l'història i que és l'unica font d'informació del lector. La història, al mateix temps que el narrador, són ficticis i per últim la història pot coincidir o no amb la trama. Tota narració té una estructura, on els fets que s’expliquen es troben ordenats. L’ordenació lineal és l’estructura tradicional. Correspon a una estructura tancada, que es distribueix en el plantejament ( presentació dels fets i del seu context), el nus ( desenvolupament de l’acció de la història) i el desenllaç ( resolució dels conflictes plantejats al llarg de la història).El narrador d’aquest gènere pot adoptar un punt de vista intern o extern.

La narració té diferents subgèneres:
La novel·la que és una narració de prosa amb una extensió considerable, on es relaten les vivències d'un o més personatges.
L'Epopeia que és un gènere èpic que se sol escriure en vers.
La llegenda, és una narració escrita o oral més o menys històrica.
La fabula és un relat de ficció breu on els proyagonistes solen ser animals o plantes que parlen o esserts fantàstics.
El conte és una narració escrita en prosa i normalment breu.

Característiques principals dels textos argumentatius.

El text argumentatiu ens trasmet una opinió, i l’autor la defensa amb arguments que l’ajuden. Aquest tipus de textos el que intenten és convencer al lector.

La seva estructura básica és de tres parts: la introducció, que és la part que situa i enuncia el tema del que més endavant parlarà i dóna l’opinió de l’autor respecte al tema. Despès hi ha els arguments, que és on s’exposen els fets i per cada fet que explica desenvolupa un argument principal i uns altres de secundaris. La última part és la conclusió on es recull la idea principal i es resumeix el contingut. Normalment es possa a l’últim paràgraf.

Normalment en aquest tipus de textos l’autor no està implicat en el missatge. Això es pot mostrar en l’ús de la primera persona. Per introduir els diferents arguments s’utilitzen els ordinals o algunes marques d’ordre com, en primer lloc, d’una banda... Un tipus de text argumentatiu molt freqüent és el polític. S’utilitza un llenguatge elaborat i es fa servir recursos lingüístics que atreguin al lector.

Mercé Rodoreda

Vale crec que ho he fet bé, ja està penjat el meu power point de Mercé Rodoreda:

http://www.scribd.com/doc/12415756/Merce-Rodoreda

El meu treball de recerca de batxillerat

El meu treball de recerca tractava sobre l’asma, la veritat que era un tema del qual ja sabia bastant perque vaig tenir aquesta malaltia. Ho vaig fer amb la Virginia que també té aquesta infermetat. No ens vem voler centrar en com és l’asma des del punt científic ja que no haguessim pogut, així que ho vam fer des dun punt més humanístic.

Els nostres objectius principals van ser, primer el d’informar-nos millor sobre les causes, els simptomes, etc de l’asma i veure quins tipus havien i coses com aquestes i també informar a les persones que escoltarien el nostre treball. Aquest objectiu el vem aconseguir amb la part teórica, amb la part pràctica vem complir l’objectiu d’analitzar una mica com afectava l’asma en la societat. Ens vem centrar en nes d’entre 4 i 18 anys.

Les conclusions que jo personalment he tret d’aquest treball és que hi han molts causants de l’asma i són molt comuns en la meva vida diaria, i que coses com la laca, el productes de neteja, etc et poden produir un atac d’asma. També he vist que encara que els nens tenien asma no els impedia fer una vida normal, és a dir, que no és una malaltia que et pari la vida com pot ser una altra malaltia.

La veritat és que no hem trobat moltes dificultats perque en quant a l’imformació a internet hi havia molta i la doctora de la Virginia ens va deixar molts llibres, a més dels que vem agafar nosaltres de les biblioteques. L’unic ‘’problema’’ ha sigut les enquestes perque no tothom tenia temps per fer-es, o no volien, però finalment l’hem tret endavant i estic molt contenta d’haver fet aquest treball.

Coneixem als nostres contemporanis..

Josep M. de Sagarra

2) -cap al mar vincleu el cossense decantar-vos massa
-Vinyes que dieu adéual llagut i a la gavina,i al fi serrellet de neuque ara neix i que ara fina...Vinyes que dieu adéu!
-Feu-nos sempre companyia,vinyes verdes vora el mar!

3) Perquè el verd és el color de l'esperança i és un color alegre i el pòema és el que vol expresar esperança i alegria. Jo crec què aquesta teoria és certa perquè perquè hi ha colors com el groc, el roig, el verd que et posan en certa manera de bon humor i en canvi el colors més apagats no, no és el mateix estar rodejada de colors vius y alegres que si estas rodejada de colors oscurs i tristos.


Màrius Torres

2) El peoma parla de com una ciutat s'esta o a sigut destruida i mostra l'esperança que té en que una nova ciutat, mes lliure pugui sorgir.

Això si és Modernitat

El poema de Oda a Guynemer és relaciona amb la vida del mateix Guynemer amb que ell avia sigut aviador i les seves asanyes van ser a paris, per això el poema està en francés.



El tret més característic és la ruptura de la estructura dels anteriors moviments amb una desigualtat notable en cuant a estructura, cosa que fà el poema una mica estravagant.