El poema de Oda a Guynemer és relaciona amb la vida del mateix Guynemer amb que ell avia sigut aviador i les seves asanyes van ser a paris, per això el poema està en francés.
El tret més característic és la ruptura de la estructura dels anteriors moviments amb una desigualtat notable en cuant a estructura, cosa que fà el poema una mica estravagant.
diumenge, 28 de desembre del 2008
dijous, 11 de desembre del 2008
Situació de perill
Fa uns sis dies anavem cinc persones en un cotxe, anavem jo, dos nois que es deien Carlos i Pablo i dos amigues més, la Paola i la Alexandra. Anavem per la carretera a-7la veritat és que anavem fen els tontos, i ningú va prestar atenció a la carretera i de cop i volta un cotxe en direcció contrària ens venia de front. Els cinc ens vem mirar, ningú sabia que fer, estavem espantats i amb molta por, vem començar a cridar. El conductor, el Carlos, va fer una maniobra amb el volant, mentrés la feia tots els demés estavem amb una angustoia dins, però no va poder fer res.Ens vem donar de front amb l’altre cotxe, que anava en direcció contraria. Per sort nosaltres no ens vem fer mal, només ferides lleus. Malgrat tot, l’altre conductor es va va morir i el seu acompanyant es va quedar sense una cama.
Noucentisme i Avantguardisme
NOUCENTISME
El Noucentisme és Moviment cultural i polític al servei de la burgesia catalana nacionalista i conservadora.
Les diferències entre el Modernisme i el Noucentisme són:
que el Modernisme és rural i utilitza la espontaneïtat i el romanticisme i el Noucentisme és més civic i utilitza el arbitrarisme i el clacissisme.
Relació Eugeni d'Ors i Noucentisme:
El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses d’Eugeni d’Ors. Ell n’és el creador i el principal ideòleg.
AVANTGUARDISME
L'Avantguardisme és el conjunt de moviments literaris i artistics de principis del segle xx i que defensava el progres tecnic.
Moviments avantguardistes:
Futurisme
Ultraisme
Cubisme
Creacionisme
Dadaisme
Surrealisme
Un cal·ligrama és un text, de vegades tans sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia per tal de representar el contingut del poema.
El Noucentisme és Moviment cultural i polític al servei de la burgesia catalana nacionalista i conservadora.
Les diferències entre el Modernisme i el Noucentisme són:
que el Modernisme és rural i utilitza la espontaneïtat i el romanticisme i el Noucentisme és més civic i utilitza el arbitrarisme i el clacissisme.
Relació Eugeni d'Ors i Noucentisme:
El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses d’Eugeni d’Ors. Ell n’és el creador i el principal ideòleg.
AVANTGUARDISME
L'Avantguardisme és el conjunt de moviments literaris i artistics de principis del segle xx i que defensava el progres tecnic.
Moviments avantguardistes:
Futurisme
Ultraisme
Cubisme
Creacionisme
Dadaisme
Surrealisme
Un cal·ligrama és un text, de vegades tans sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s'utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia per tal de representar el contingut del poema.
dijous, 27 de novembre del 2008
Noucentisme
Exemples de preguntes
Per què vessar la sang inútil?
On són els barcos? - On són els fills?
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua-que et parla entre perills.?
Has desaprès d´entendre an els teus fills?
El tema del poema jo crec que és, al principi, com en aquella época molts pocs autors escrivien en català doncs ell li explica que ell si que li escriu. Un altre tema és l'enyorança de la terra i els sentiments vers ella.
NOUCENTISME
El tema del poema és la vida, el camí que hem de seguir a la nostra vida.
El camí que diu l'autor és el camí de la vida, que ningú coneix del tot, ja que cadascú té el seu.
Personificació: un lliri blau, de color de cel
diu: - vine, vine.-
Pregunta retòrica: ¿ És a la villa, o és al pi de la carena?
Antítesi:¿ Qui sap si trist o sonrient...
Per què vessar la sang inútil?
On són els barcos? - On són els fills?
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua-que et parla entre perills.?
Has desaprès d´entendre an els teus fills?
El tema del poema jo crec que és, al principi, com en aquella época molts pocs autors escrivien en català doncs ell li explica que ell si que li escriu. Un altre tema és l'enyorança de la terra i els sentiments vers ella.
NOUCENTISME
El tema del poema és la vida, el camí que hem de seguir a la nostra vida.
El camí que diu l'autor és el camí de la vida, que ningú coneix del tot, ja que cadascú té el seu.
Personificació: un lliri blau, de color de cel
diu: - vine, vine.-
Pregunta retòrica: ¿ És a la villa, o és al pi de la carena?
Antítesi:¿ Qui sap si trist o sonrient...
dijous, 20 de novembre del 2008
Joan Maragall i Pere Quart
la gran desgràcia de la vaca és que es queda cega, i a la vegada sola. Jo la identificaria amb un nen petit quant se sent sol, sense amics. Es relaciona amb el Modernisme perque fa un ús molt preocupat i cuidat del llenguatge.
Diferencies entre La vaca cega - Joan Maragall, i La vaca suïssa- Pere Quart:
La vaca cega monstra un personatge trist, i marginat en canvi La vaca suïssa mostra un personatge que lluita pels seus drets i enfadada.
Diferencies entre La vaca cega - Joan Maragall, i La vaca suïssa- Pere Quart:
La vaca cega monstra un personatge trist, i marginat en canvi La vaca suïssa mostra un personatge que lluita pels seus drets i enfadada.
dissabte, 15 de novembre del 2008
Pots tirar una familía avui dia endavant?
Tenir una família avui dia jo crec que es quasi impossible. A més ara amb la crisis econòmica tot és complica més. Una persona no por tirar endavant una familía de tres o quatre persones amb els sous que hi ha a la majoria de treballs.
Primer tenen que trobat una casa en condicions per poder viure i avui dia una casa en condicions et costa moltíssim. Pero poder tenir-la s’haurien de ficar en una hipoteca, cosa que no agrada massa ja que tenir que pagar cada mes una quantitat de diners durant molts anys no és molt agradable. Després de trobar una casa adequada i accesible economicament, tenen que pensar en el dia a dia, es a dir en menjar, en els estudis dels fills, en roba, en llum, aigua, etc. Si vius sol o amb una parella vulguis o no no es gasta tant, però, si tens que mantenir a una família ja no és el mateix. Després tens que pensar en el transport, és a dir, en un cotxe, cosa que també estan molt cares i que a més no només és el cotxe sino la gasolina que es gasta diariament.
En resum, que avui dia cosat moltíssim tirar una família endavant, tens que tenir un bon sou i molta sort.
Primer tenen que trobat una casa en condicions per poder viure i avui dia una casa en condicions et costa moltíssim. Pero poder tenir-la s’haurien de ficar en una hipoteca, cosa que no agrada massa ja que tenir que pagar cada mes una quantitat de diners durant molts anys no és molt agradable. Després de trobar una casa adequada i accesible economicament, tenen que pensar en el dia a dia, es a dir en menjar, en els estudis dels fills, en roba, en llum, aigua, etc. Si vius sol o amb una parella vulguis o no no es gasta tant, però, si tens que mantenir a una família ja no és el mateix. Després tens que pensar en el transport, és a dir, en un cotxe, cosa que també estan molt cares i que a més no només és el cotxe sino la gasolina que es gasta diariament.
En resum, que avui dia cosat moltíssim tirar una família endavant, tens que tenir un bon sou i molta sort.
divendres, 14 de novembre del 2008
El Modernisme
1. El modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. El modernisme es coneix a d'altres països com a Art Nouveau, Modern Style, Tiffany , etc...
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.
Amb el nom de Modernisme es designa el període de la història de l'art i de la literatura comprès entre l'Impressionisme i les primeres avantguardes; cronològicament es situa entre el 1890 i el 1910, aproximadament. Fou un moment de ruptura amb el passat i de tempteig i recerca d'idees i formes noves.
2. -Aubrey Vincent Beardsley; va escriure Under the Hill, un conte eròtic inacabat.
- Gustav Klimt ; Les tres edats de la dona, del 1905, a la Galleria Nazionale d'Arte Moderna a Roma.
La Dànae, del 1907.
Judith II (Salomé), del 1909, a la Galleria d'Art Moderna de Venècia
El bes, del 1907 al 1908, a l'Österreichische Galerie de Viena.
-Otto Wagner;
Estacions de metro a Viena (1894-1899).
Casa Mayólica (1898-1900).
Caixa Postal de Viena (1904-1906).
Església Steinhof
- Antoni Gaudí i Cornet; El temple de la Sagrada Família , El parc Güell...
- Joan Maragall i Gorina; La vaca cega, El cant de la senyera, ...
- Caterina Albert i Paradís''Víctor Català"; Solitud
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX. Malgrat que aquest moviment cultural de recerca de noves formes i expressions afecta a totes les manifestacions de l'art i el pensament, és en l'arquitectura i les arts plàstiques on es mostra amb ple sentit.
Amb el nom de Modernisme es designa el període de la història de l'art i de la literatura comprès entre l'Impressionisme i les primeres avantguardes; cronològicament es situa entre el 1890 i el 1910, aproximadament. Fou un moment de ruptura amb el passat i de tempteig i recerca d'idees i formes noves.
2. -Aubrey Vincent Beardsley; va escriure Under the Hill, un conte eròtic inacabat.
- Gustav Klimt ; Les tres edats de la dona, del 1905, a la Galleria Nazionale d'Arte Moderna a Roma.
La Dànae, del 1907.
Judith II (Salomé), del 1909, a la Galleria d'Art Moderna de Venècia
El bes, del 1907 al 1908, a l'Österreichische Galerie de Viena.
-Otto Wagner;
Estacions de metro a Viena (1894-1899).
Casa Mayólica (1898-1900).
Caixa Postal de Viena (1904-1906).
Església Steinhof
- Antoni Gaudí i Cornet; El temple de la Sagrada Família , El parc Güell...
- Joan Maragall i Gorina; La vaca cega, El cant de la senyera, ...
- Caterina Albert i Paradís''Víctor Català"; Solitud
dimarts, 11 de novembre del 2008
LO PI DE FORMENTOR, Miquel Costa i Llobera
Helena u sentu no havia mirat el blog la setmana passada, deixo el treball de tanquem la Renaixença aqui sota:
L'Escola Mallorquina fou un grup de poetes illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona. El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.Els escriptors de l'Escola tenen una alternància entre el català i el castellà.Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.
L'Escola Mallorquina fou un grup de poetes illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona. El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.Els escriptors de l'Escola tenen una alternància entre el català i el castellà.Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.
dissabte, 1 de novembre del 2008
Jacint Verdaguer
La contemplació del paisatge com a instrument per entendre's un mateix:
- Al cim d’un promontori que domina les ones de la mar, quan l’astre rei cap al ponent declina, me’n pujo a meditar.
- Ab la claror d’aqueixa llàntia encesa contemplo mon no-res
L'evocació del passat i l'incertesa del futur:
- Eixes ones, mirall de les estrelles, me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts.
La caducitat del temps:
- Ab les del mar o ab les del temps un dia tinc de rodar al fons
- Per què escriure més versos en l’arena? Platja del mar dels cels, quan serà que en ta pàgina serena los escriuré ab estels?
- Al cim d’un promontori que domina les ones de la mar, quan l’astre rei cap al ponent declina, me’n pujo a meditar.
- Ab la claror d’aqueixa llàntia encesa contemplo mon no-res
L'evocació del passat i l'incertesa del futur:
- Eixes ones, mirall de les estrelles, me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts.
La caducitat del temps:
- Ab les del mar o ab les del temps un dia tinc de rodar al fons
- Per què escriure més versos en l’arena? Platja del mar dels cels, quan serà que en ta pàgina serena los escriuré ab estels?
Teodor Llorente
Els mots propis del valencià d'aquest poemas són:
''no té lo món millors jardins.''
''volguts records de ma infantesa''
''lo vent batent ales lleugeres''
''mou son plomall i els seus troncs fins''
''fan un soroll que el cor enxica''
''Qui oir pogués sa xiscladissa''
''l’aigua corrent los camps anega''
''en sos espills lo sol llampega''
''i trau l’arròs verdosos brins''
''Sona el tic-tac en los molins''
''li donaran los horts son flaire''
''Lo mas, demà, guardarà dins''
''no té lo món millors jardins.''
''volguts records de ma infantesa''
''lo vent batent ales lleugeres''
''mou son plomall i els seus troncs fins''
''fan un soroll que el cor enxica''
''Qui oir pogués sa xiscladissa''
''l’aigua corrent los camps anega''
''en sos espills lo sol llampega''
''i trau l’arròs verdosos brins''
''Sona el tic-tac en los molins''
''li donaran los horts son flaire''
''Lo mas, demà, guardarà dins''
dijous, 30 d’octubre del 2008
Resum Renaixença
A mig segle XIX, la Renaixença s'identifica ja amb el redreçament cultural català i, forma ja un moviment inqüestionable que es fa present en els òrgans de difusió del país o en crea de propis, promou els instruments culturals més urgents (com gramàtiques i diccionaris, pel que fa a la llengua), crea els seus propis mites polítics (Jaume I o Felip V) i literaris (els trobadors) i estén la seva projecció més enllà de l'erudició i la lírica en un intent de catalanitzar d'altres camps com la filosofia, la ciència, l'art o el pret.
Per què ens enamorem?
L’amor, és una cosa que tothom tenim a dins. Ja sigui per un persona, animal o inclós un objectem, encara que l’amor que sentim per un objecte no és el mateix que sentim per un animal ni molt menys pel que sentim per una persona, seguéis sent amor.
La gent te l’obssesió de trobar a una persona amb la qual compartir la seva vida. Alguna gent espera trobar el seu amor ideal com a les pel·lícules mentres que d’altres es resignen a esperar a que aquella persona, sigui com sigui arribi. Al llarg de la teva vida pots tenir molts nuvis, quan ets petit tens la costum d’un dia estas amb un i a l’altre ja tens a un altre. Desprès arriba una època en la cual només penses en amics, festa i si hi ha algun xicot donc bé, però no és la cosa més important. Quant ja comences a crèixer i t’independitces i ja no tens a la família dia a dia amb tu, i els amics cada cop són menys necesites trobar a aquella persona amb la cual passar el dia a dia, explicar-li les coses que et pasen al llarg del dia, etc.
Amb això arribo a la conclusió de que la gent necesita enamorar-se per no quedar-se sol al món quan ja la familia no hi és i les amistats cada cop són menys.
La gent te l’obssesió de trobar a una persona amb la qual compartir la seva vida. Alguna gent espera trobar el seu amor ideal com a les pel·lícules mentres que d’altres es resignen a esperar a que aquella persona, sigui com sigui arribi. Al llarg de la teva vida pots tenir molts nuvis, quan ets petit tens la costum d’un dia estas amb un i a l’altre ja tens a un altre. Desprès arriba una època en la cual només penses en amics, festa i si hi ha algun xicot donc bé, però no és la cosa més important. Quant ja comences a crèixer i t’independitces i ja no tens a la família dia a dia amb tu, i els amics cada cop són menys necesites trobar a aquella persona amb la cual passar el dia a dia, explicar-li les coses que et pasen al llarg del dia, etc.
Amb això arribo a la conclusió de que la gent necesita enamorar-se per no quedar-se sol al món quan ja la familia no hi és i les amistats cada cop són menys.
divendres, 24 d’octubre del 2008
FRANCESC VICENT GARCIA
Els tret més característics de la dona en aquest poema A una hermosa dama de Frances Vicent Garcia són:
La blancura de la dona que la compara amb el marfil i amb la blanca neu, això es veu als fragments següents: Ab una pinta de marfil polia; Entre ells la pura neu se descobria; I, com la mà com el marfil blanqueja. També destaca els cabells de l'amada que són molts fins aquest tret es veu al següent fragment: Sos cabells de finíssima atzabeja.
L'autor utilitza els procediments bàsics per descriure una dona com són la utilització de figures retóriques com les metáfores, ja que compara a la mà i els cabells mentre la dona es pentina.
La blancura de la dona que la compara amb el marfil i amb la blanca neu, això es veu als fragments següents: Ab una pinta de marfil polia; Entre ells la pura neu se descobria; I, com la mà com el marfil blanqueja. També destaca els cabells de l'amada que són molts fins aquest tret es veu al següent fragment: Sos cabells de finíssima atzabeja.
L'autor utilitza els procediments bàsics per descriure una dona com són la utilització de figures retóriques com les metáfores, ja que compara a la mà i els cabells mentre la dona es pentina.
divendres, 17 d’octubre del 2008
AUSIAS MARCH i JORDI DE SANT JORDI
Ausias March
Ausias March utilitza el poema Aixi com cell qui... pero comparar el seu amor per una dona amb el perill que es té quan un home surt a la mar. Al final al veure que no consegueix el seu amor decideix anar predicant l'orgull que ell sent.
Jordi de Sant Jordi
Els versos del poema de Jordi de Sant Jordi Presoner que mostren clarament la solitud de l'autor son:
- Desert d'amics, de béns e de senyor
- lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor
- no vei algú que de mé s'haja cura,
I els versos on s'expresa el fort lligam que tenia amb Alfons el Magnànim són:
- també el rei,el rei liberalque m'ajuda tan gentilmenta banda
- ell me'n traurà,car ell és qui em comanda
Ausias March utilitza el poema Aixi com cell qui... pero comparar el seu amor per una dona amb el perill que es té quan un home surt a la mar. Al final al veure que no consegueix el seu amor decideix anar predicant l'orgull que ell sent.
Jordi de Sant Jordi
Els versos del poema de Jordi de Sant Jordi Presoner que mostren clarament la solitud de l'autor son:
- Desert d'amics, de béns e de senyor
- lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor
- no vei algú que de mé s'haja cura,
I els versos on s'expresa el fort lligam que tenia amb Alfons el Magnànim són:
- també el rei,el rei liberalque m'ajuda tan gentilmenta banda
- ell me'n traurà,car ell és qui em comanda
dimarts, 14 d’octubre del 2008
Viure al camp o a la ciutat?
Avui dia crec que no hi ha moltes diferencies, o no tant notables, entre viure al camp o viure a la ciutat ja que gràcies a les noves tecnològies les dos estàn molt igualades.
Les dues tenen inconvenients i aventatges. Per exemple el aventatges de viure a la citat és que estàs molt comunicat amb els diferents llocs gràcies als transports públics, tens molts serveis a la teva disposició com són tot tipus de tendes des d’una panaderia fins a una botiga d’ordinadors, i també molts llocs d’oci com són els polideportius, centres comercials, etc. A la ciutat hi ha molta més diversitat de cultures i això t’ajuda a conviure amb gent de fora. També hi ha millors treballs, en fabriques, botigues...Encara que viure a la ciutat també te bastants inconvenients ja que la ciutat és molt mes perjudicial per a la teva salut que no pas el camp, degut a que te molta més contaminació a causa de les fabriques, la gran quantitat de cotxes que en circulen, també vius més estresat pel soroll i la gran quantitat de gent que hi viu, que esta molt concentrada, i això perjudica també a la teva slaut. El camp te, també, bastants aventatges com és que es viu més tranquil, amb molta menys contaminació ja que no hi tants cotxes, però també te molts inconvenients, ja que el treball és secas i les comunicacions són molt poques degut a que no hi ha transports urbans.En resum que les dues tenen avantatges i inconvenients, tot és qüestió de gustos, perquè si a una persona li agrada la tranquilitat s’anira al camp i si a una altre li agrada estar comunicat i amb molts serveis doncs viura a la ciutat.
Les dues tenen inconvenients i aventatges. Per exemple el aventatges de viure a la citat és que estàs molt comunicat amb els diferents llocs gràcies als transports públics, tens molts serveis a la teva disposició com són tot tipus de tendes des d’una panaderia fins a una botiga d’ordinadors, i també molts llocs d’oci com són els polideportius, centres comercials, etc. A la ciutat hi ha molta més diversitat de cultures i això t’ajuda a conviure amb gent de fora. També hi ha millors treballs, en fabriques, botigues...Encara que viure a la ciutat també te bastants inconvenients ja que la ciutat és molt mes perjudicial per a la teva salut que no pas el camp, degut a que te molta més contaminació a causa de les fabriques, la gran quantitat de cotxes que en circulen, també vius més estresat pel soroll i la gran quantitat de gent que hi viu, que esta molt concentrada, i això perjudica també a la teva slaut. El camp te, també, bastants aventatges com és que es viu més tranquil, amb molta menys contaminació ja que no hi tants cotxes, però també te molts inconvenients, ja que el treball és secas i les comunicacions són molt poques degut a que no hi ha transports urbans.En resum que les dues tenen avantatges i inconvenients, tot és qüestió de gustos, perquè si a una persona li agrada la tranquilitat s’anira al camp i si a una altre li agrada estar comunicat i amb molts serveis doncs viura a la ciutat.
dijous, 9 d’octubre del 2008
Guillem de Berguedà
Un sirventès és un estil trobadoresc condicionat pel contingut. S'utilitzava perque era fàcilment recordada per tothom ja que la gent coneixia la música i només li calia aprendre la lletra. Hi ha varius tipus de sirventès: el moral, el polític, etc.
El poema que hem llegit ''cançoneta lleu i plana'' de Gullem de Berguedà és un sirventès personal ja que l'autor, o trobador, fa un atac a una persona odiada per ell mateix.
Aquest poema tracta sobre els defectes del Marquès de Mataplana, com ser un traïdor i un mentider, també esmenta cosas, com les seves dents i el seu braç. A més el poema dona a entendre que el Marquès era homosexual.
El poema que hem llegit ''cançoneta lleu i plana'' de Gullem de Berguedà és un sirventès personal ja que l'autor, o trobador, fa un atac a una persona odiada per ell mateix.
Aquest poema tracta sobre els defectes del Marquès de Mataplana, com ser un traïdor i un mentider, també esmenta cosas, com les seves dents i el seu braç. A més el poema dona a entendre que el Marquès era homosexual.
dimecres, 1 d’octubre del 2008
Ramon Llull
La relació que té la vida de Ramon Llull amb que escrigui poemes religiosos és,basicament, l'aparició cinc vegades de Crist crucificat. A partir d'aquesta aparició Ramon Llull abandoná a la seva família, les riqueses, etc. per dedicar-se a servir a Déu.L'obsessió de Ramon Llull era convertir a jueus, musulmans i altres infidels a la religió cristiana.
L’esport que prefereixo
Al món hi ha molts tipus de esports, esports individuals com les carreres. Després estan els esports per parelles com per exemple el tenis per parelles. I per últim estan el esports col·lectius, qe són el fútbol, el bàsket, etc.
A mi m'agraden més els esports col·lectius, perquè et relaciones molt, fas nous amics, aprens a participar...I dels esports col·lectius el que més m'agrada es el ball, encara que nose si esta copnsiderat un esport. El ball és, apart d'una manera de fer exercici, una forma d'expressar el que sents, els teus sentiments ja que quan balles expresses molt encara que no ho sembli. També m'agrada el ball perquè te moltíssima diversitat, tango, salsa, hip-hop, funki, etc. Ballant t'oblides de tot, si has tingut un mal día, cuant balles només estàs concentrat amb els passos, amb fer-los bé, i no penses en res més. A més amb el ball perds molt la vergonya peruquè cuant balles no pots pensar que tens a la gent mirante perque sinó no ho farás bé i t'ajuda a perdre-la.A més queda molt bonic veure un grup de persones igual bestides, fent els mateixos passos al mateix temps. Dels tipus de balls que hi ha el que més m'agrada és el hip-hop, perquè és dels balls que no te passos molt rígids, vull dir que fas el que vulguis, mous tot el cos. En resum que l'esport que prefereixo és el ball perquè és dels esports més lliures i perque és més divertit, desde el meu punt de vista, que altres esports.
A mi m'agraden més els esports col·lectius, perquè et relaciones molt, fas nous amics, aprens a participar...I dels esports col·lectius el que més m'agrada es el ball, encara que nose si esta copnsiderat un esport. El ball és, apart d'una manera de fer exercici, una forma d'expressar el que sents, els teus sentiments ja que quan balles expresses molt encara que no ho sembli. També m'agrada el ball perquè te moltíssima diversitat, tango, salsa, hip-hop, funki, etc. Ballant t'oblides de tot, si has tingut un mal día, cuant balles només estàs concentrat amb els passos, amb fer-los bé, i no penses en res més. A més amb el ball perds molt la vergonya peruquè cuant balles no pots pensar que tens a la gent mirante perque sinó no ho farás bé i t'ajuda a perdre-la.A més queda molt bonic veure un grup de persones igual bestides, fent els mateixos passos al mateix temps. Dels tipus de balls que hi ha el que més m'agrada és el hip-hop, perquè és dels balls que no te passos molt rígids, vull dir que fas el que vulguis, mous tot el cos. En resum que l'esport que prefereixo és el ball perquè és dels esports més lliures i perque és més divertit, desde el meu punt de vista, que altres esports.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
