La contemplació del paisatge com a instrument per entendre's un mateix:
- Al cim d’un promontori que domina les ones de la mar, quan l’astre rei cap al ponent declina, me’n pujo a meditar.
- Ab la claror d’aqueixa llàntia encesa contemplo mon no-res
L'evocació del passat i l'incertesa del futur:
- Eixes ones, mirall de les estrelles, me guarden tants records, que em plau reveure tot sovint en elles mos somnis que són morts.
La caducitat del temps:
- Ab les del mar o ab les del temps un dia tinc de rodar al fons
- Per què escriure més versos en l’arena? Platja del mar dels cels, quan serà que en ta pàgina serena los escriuré ab estels?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
La tria dels versos és força correcta. Tanmateix:
- Falta un vers on s'expressi la incertesa del futur.
- Sobra el segon vers de la caducitat del temps (no és correcte).
La resta és correcte.
Tens un 6. Continua així!
Publica un comentari a l'entrada